Esta grabación no podría haber sido realizada ni difundida si no fuera por el apoyo y las facilidades que nos ofrecieron desde Radio Bronka, muchas gracias compañeras.

Ahir 4 de novembre de 2014, puntuals a les 8.30 del matí i molt ben acompanyats per l’assemblea del Raval, Iaioflautes, El Lokal i altres companyes i amigues, despediem l’espai del carrer Príncep de Viana 14, que durant prop d’un any i mig ha estat espai de confluència, intercanvi i lluita autònoma i autogestionada a la ciutat paradís de l’especulació turística i de la gentrificació sense pal·liatius. Una ciutat on qualsevol forma d’oci, de vida, de socialització, culturització i politització que no s’emmarqui dins el marc institucional o mercantil és perseguida i castigada amb especial èmfasi.

Donat que en teoria a Ciutat Vella ja no es poden obrir més pisos turístics, és probable que el Banc Sabadell decideixi fer vivendes a Príncep de Viana 14, vivendes que estem convençudes no repercutiran en el benestar del barri sinó que aniran destinades a aquest altre grup gentrificador que s’està instal·lant a la nostra ciutat i que en comptes de xancles i banyador porta roba de marca i omple els restaurants i locals de moda. Un grup que viu i treballa en una altra Barcelona, una Barcelona que els serveix de decorat impol·lut per fer diners en benefici dels especuladors.

L’assemblea del centre social La Dispersa va deixar ahir físicament l’edifici del Raval, però políticament compta ja amb altres espais des d’on seguir articulant una lluita que pretén ser distribuïda, inclusiva, dispersa i autònoma, és a dir autoorganizada i al·liena a qualsevol forma de representació. Malgrat que els fets de Nou Barris i la proximitat del 9-N feien improbable que el desallotjament es fes efectiu ahir —amb un Ajuntament només preocupat de la seva imatge cara la ciutadania quan les urnes són a prop— La Dispersa hem decidit traslladar ja les seves activitats. Coneixem les maneres de l’Ajuntament, que acostuma a desallotjar de matinada, per sorpresa i fent ús de la força, sense donar possibilitat de recollir res. En previsió i per evitar aquesta situació, l’assemblea va decidir no condicionar la nostra activitat a aquest moment i començar a caminar en altres espais on poder desenvolupar les nostres activitats.

Des del CSA La Dispersa seguirem lluitant amb els barris que no volen aquesta Barcelona de marca que ens obliga a marxar, perquè la vida torni als barris.

Ocupem les seves pors, desallotjem el capitalisme!

Defensem l’Autogestió, Defensem Els Barris!

És indiscutible que en el darrer any s’han intensificat els atacs sobre els centres socials, casals i ateneus okupats i autogestionaris de la ciutat de Barcelona i, el CSOA La Indústria no és una excepció. Jutges, administració pública i especuladors urbanístics ja han posat el seu punt de mira sobre el número 181 del carrer Indústria, una antiga oficina de Caixa Catalunya en desús, que ja fa 8 mesos que està arrelant a la zona i que, a poc a poc, s’ha convertit en un dels espais de referència del teixit associatiu del barri. Els tallers, les xerrades, els debats, el cooperativisme de consum, la biblioteca crítica, els cinefòrums, les assemblees de col·lectius i moltes més activitats i esdeveniments es troben en perill. El dia dos de desembre ja tenim citació judicial i tot indica que intentaran que el procés sigui ràpid.

Així, ens sumem a la llista de “bancs expropiats” sota amenaça, juntament amb el Banc Expropiat de Gràcia i el Casal Popular Tres Lliris que ja es troben amb un desallotjament imminent. El que totes sabem, és que la gran mobilització popular que va posar a l’ajuntament contra les cordes i que va aturar l’enderroc del CSA Can Vies, no va ser un fet aïllat sinó una petita llavor que sens dubte tornarà a aflorar aquesta tardor i aquest hivern i cada cop que un espai alliberat perilli. I nosaltres, no serem menys.

Actualment la propietat de l’edifici és de SIR Apartments SL, de Jose Maria Sentis Valls, una empresa que es dedica a l’explotació i l’administració d’allotjaments turístics extra hotelers, la compravenda de finques urbanes i rústiques i a la realització d’obres i de construcció de diversos tipus. La lluita pel CSOA La Indústria s’emmarca en un context més ampli que la simple disputa per un espai, forma part del conflicte latent que estem vivint entre la Barcelona de l’especulació urbanística, de la sobredimensionada indústria turística, dels desnonaments, dels desallotjaments, de l’exclusió social, de la precarietat i la Barcelona de l’autogestió veïnal, dels moviments socials i populars, del suport mutu, de la cooperació i de la solidaritat.

A partir d’aquest moment engeguem la campanya contra el desallotjament del CSOA La Indústria, que, per suposat, es quedarà al barri sigui quina sigui la resolució del jutge. Desobeïrem, resistirem, seguirem okupant i sota cap concepte marxarem. Defensem els espais okupats, autogestionaris i comuns!

LA INDÚSTRIA ÉS DEL BARRI!

Assemblea del Centre Social Okupat i Autogestionari La Indústria
Novembre del 2014

KAMTXATKA, BLOQUE OKUPADO EN TRINITAT VELLA.

Somos un grupo heterogéneo de personas que convivimos en base a criterios comunes, el apoyo mutuo, la solidaridad y la autogestión.
En agosto del 2013, decidimos okupar uno de tantos bloques de viviendas en manos de Caja Mar ubicado en C/Turò de la Trinitat 95-97.

En un barrio como el nuestro, donde la precariedad y la falta de vivienda aumentan cada día; donde la gente está al limite de la exclusión social, una vivienda vacía es una agresión constante, un medio de opresión que genera frustración y evidencia la desigualdad y el desamparo en el cual nos encontramos todas.
La vivienda es un derecho reconocido por la declaración universal de derechos humanos de la ONU, así como por la constitución europea y la española.
En la realidad, los poderes públicos, más allá del discurso, promueven la usura y la especulación a través de leyes como la “Ley Hipotecaria” y la “Ley del Alquiler”.
Nosotras rechazamos que la vivienda sea mercancía y frente a este escenario de violencia institucionalizada decidimos auto organizarnos poniendo en común recursos y energías para gestionar nuestras vidas. Juntas hemos podido realizar algunos de nuestros desafíos: sin llaves en las puertas compartimos espacios comunes, la crianza, la economía y las tareas de la vida cotidiana así como varios proyectos que nos interesa emprender dentro de la kasa y hacia el barrio. Durante el primer año de okupación organizamos una “Mesa de Vivienda”, una tienda solidaria en apoyo a la “huelga de las trabajadoras y trabajadores de Pan Rico”, una jornada anti-racista en la plaza de Trinitat Vella y abrimos una oficina de okupación para asesoramiento. A un año de la okupación estamos bajo amenaza de desalojo cautelar.
No necesitamos que haya leyes que legitimen nuestras decisiones. Esta es nuestra casa, esta es nuestra vida, nosotras decidimos, nosotras nos quedamos.

Barcelona, octubre 2014

Kamtxatka

kamtxatka2013@gmail.com
http://kamtxatka.noblogs.org/

KAMTXATKA, BLOC OKUPAT A LA TRINITAT VELLA.

Som un grup heterogeni de persones que convivim en base a criteris comuns, el recolzament mutuu, la solidaritat i l’autogestó.
L’agost de 2013 vam decidir okupar un d’entre tants blocs de vivendes en mans de Caja Mar, situat al C/ Turò de la Trinitat, 95-97.

En un barri com el nostre, a on la precarietat i la manca de vivenda van cada dia en augment, on les persones es troben al límit de l’exclussió social, una vivenda buida esdevé una agressió constant, un mitjá d’opresió que genera frustració i evidencia la desigualtat i el desempar amb el qual ens hi trobem totes.

La vivenda és un dret reconegut per la declaració universal de drets humans de la ONU, així com per la constitució europea i espanyola.
En realitat, els poders públics, més enllà del discurs, promouen la usura i l’especulació mitjançant lleis com la “Lei Hipotecària” i la “Llei del Lloguer”

Nosaltres rebutjem que la vivenda sigui mercaderia, i davant aquest escenari de violència institucionalitzada, decidim auto organitzar-nos tot ficant en comú recursos i energies per tal de gestionar les nostres vides. Juntes hem pogut dur a terme alguns dels nostres desafiaments: sense claus a les portes compartim espais comuns, la criança, l’economia i les tasques de la vida quotidiana, així com diversos projectes que ens interessa emprendre dins la kasa i al barri. Durant el primer any d’okupació, em organitzat una “Taula de Vivenda”, una botiga solidària de recolzament a la “Vaga de les Treballadores i Treballadors de Panrico”, una “Jornada anti-razista” a la Plaça de la Trinitat Vella i em obert una Oficina d’Okupació per donar assessorament. A un any de la okupació ens trobem sota amenaça de “desallotjament cautelar”.
No ens calen lleis que donin legitimació a les nostres decisions. Aquesta és la nostra casa, aquesta és la nostra vida, nosaltres decidim, nosaltres ens quedem.

Barcelona, octubre 2014

Kamtxatka

kamtxatka2013@gmail.com
http://kamtxatka.noblogs.org/

Estamos pendientes a la declaración de un compañero ante la denuncia y el pedido por parte del propietario, Cajamar y su inmobiliaria Cimenta-2, de un desalojo cautelar. Todavía no tenemos una nueva fecha confirmada a raíz de la postergación de la primer fecha de declaración. Aparentemente la denuncia fue realizada hace un año atrás, la juez de primera instancia archivo el caso y la propiedad apeló a la audiencia provincial, luego de recibir una apelación de 15 folios en los cuales el abogado de Cajamar intenta marcar un precedente contra la okupación, la audiencia provincial a dictaminado que se reabra el caso y que la juez de primera instancia vuelva a dar un fallo sobre el tema.

Pronto continuaremos informando y colgaremos un comunicado .

Kamtxatka Resiste!

« Página anteriorPágina siguiente »